Tot comença amb un creuament pel carrer. Quantes vegades no ens hem creuat i hem dit de fer alguna cosa junts. Ens hem passat els mòbils, ens hem trucat, ens hem enviat correus... però al final la falta de temps fa que anem deixant les coses i s'oblidin.
L'any passat, o potser ja en fa un parell, la M. Àngels i jo passejavem per Portal de l'Àngel amb les nostres parelles i vam dir "i per què no quedem una altra vegada amb la resta" I va passar, el de sempre...
La darrera vegada que vam quedar tots va ser al Picadero a la Ronda de St. Pere fa un munt d'anys. Uff, us enrecordeu?
Aquest cop ha estat diferent, en Víctor i la M. Àngels van coincidir fa unes setmanes pel carrer. El nostre "mosso" li va proposar una trobada, però aquesta vegada la M. Àngels va ser més ràpida: "ens hem de repartir la feina" i així va anar. Van recuperar una vella llista de quan anàvem a l'escola i van començar a trucar a casa dels nostres pares, allí on havíem passat tots plegats bona part de la nostra infància i joventut. Alguns ja no hi viuen o han canviat de residència, així que localitzar-nos ha estat més complicat.
La M. Àngels va ser l'encarregada de contactar amb mi. Em va trucar al mòbil i ràpidament li vaig dir que si. "Serà el dia 19 o el 26 d'octubre". Miro l'agenda, cap compromís... així que per mi, "cap problema".
Vam bescanviar-nos els correus electrònics i vam quedar a dir-nos quelcom quan s'hagués parlat amb la resta de companys. Uns dies més tard rebia al meu correu un missatge on se'm convocava a la plaça de l'ajuntament del nostre antic poble, cap a les 21h. Vaig arribar a l'hora pels pels.
Com havíem canviat... bé, alguns no tant. Entrades al cabell, colors de pel diferent ja sigui pel tenyit o per la proliferació de platejat, unes quantes panxetes, barbes... Com passen els anys. A alguns fèia potser vint anys que no els vèia. Com a mínim no soc conscient d'haver-hi coincidit. De camí cap al restaurant vam continuar explicar-nos la vida. En Víctor anava al davant amb unes quantes noies. Aquest xicot sempre té èxit... i jo anava una mica més enrera amb en Josep. Vam estar parlant de la família.
Alguns dels comentaris i històries que anaven passant de boca en boca no tenien desperdici. I que consti que jo no vaig explicar-ho tot de la meva vida. Alguns es sorprendrien (somric). Potser en alguna altra contribució us donaré pistes per que ho averigüeu per vosaltres mateixos.
Arribats al restaurant ens vam anar distribuint. A mi em va tocar al costat del Jordi i un xicot que en recordo el nom (espero que algú m'ho digui i pugui modificar aquestes línies), aprop del Miguel, del Molle i de l'Eva Marín. La Sipiña i la M. Àngels em quedaven una mica més lluny i el Quique, tot i que estigui a la foto al meu costat, estava a l'altra punta. Em va saber greu no haver parlat més amb ell. Només ens vam bescanviar un parell o tres de comentaris.
Ostres. Gaire bé tothom està emparellat. Alguns naixements i divorcis es van conèixer al llarg de la nit. Com passen els anys. I tafaneries, un munt, pero no seré jo qui us les desvetlli. Espero que sigui cadascú qui vagi explicant les seves... o no. Amb el permís de l'Eva, em pren la llicència de penjar una foto dels que vàrem restar després del sopar. La Yolanda Vendrell ens va venir a veure però no va poder quedar a sopar amb nosaltres. Espero tornar-la a veure ben aviat. I fins aquí aquesta contribució que suposo no serà l'única.