L'any passat, o potser ja en fa un parell, la M. Àngels i jo passejavem per Portal de l'Àngel amb les nostres parelles i vam dir "i per què no quedem una altra vegada amb la resta" I va passar, el de sempre...
La darrera vegada que vam quedar tots va ser al Picadero a la Ronda de St. Pere fa un munt d'anys. Uff, us enrecordeu?
Aquest cop ha estat diferent, en Víctor i la M. Àngels van coincidir fa unes setmanes pel carrer. El nostre "mosso" li va proposar una trobada, però aquesta vegada la M. Àngels va ser més ràpida: "ens hem de repartir la feina" i així va anar. Van recuperar una vella llista de quan anàvem a l'escola i van començar a trucar a casa dels nostres pares, allí on havíem passat tots plegats bona part de la nostra infància i joventut. Alguns ja no hi viuen o han canviat de residència, així que localitzar-nos ha estat més complicat.
La M. Àngels va ser l'encarregada de contactar amb mi. Em va trucar al mòbil i ràpidament li vaig dir que si. "Serà el dia 19 o el 26 d'octubre". Miro l'agenda, cap compromís... així que per mi, "cap problema".
Vam bescanviar-nos els correus electrònics i vam quedar a dir-nos quelcom quan s'hagués parlat amb la resta de companys. Uns dies més tard rebia al meu correu un missatge on se'm convocava a la plaça de l'ajuntament del nostre antic poble, cap a les 21h. Vaig arribar a l'hora pels pels.
Com havíem canviat... bé, alguns no tant. Entrades al cabell, colors de pel diferent ja sigui pel tenyit o per la proliferació de platejat, unes quantes panxetes, barbes... Com passen els anys. A alguns fèia potser vint anys que no els vèia. Com a mínim no soc conscient d'haver-hi coincidit. De camí cap al restaurant vam continuar explicar-nos la vida. En Víctor anava al davant amb unes quantes noies. Aquest xicot sempre té èxit... i jo anava una mica més enrera amb en Josep. Vam estar parlant de la família.
Alguns dels comentaris i històries que anaven passant de boca en boca no tenien desperdici. I que consti que jo no vaig explicar-ho tot de la meva vida. Alguns es sorprendrien (somric). Potser en alguna altra contribució us donaré pistes per que ho averigüeu per vosaltres mateixos.
Arribats al restaurant ens vam anar distribuint. A mi em va tocar al costat del Jordi i un xicot que en recordo el nom (espero que algú m'ho digui i pugui modificar aquestes línies), aprop del Miguel, del Molle i de l'Eva Marín. La Sipiña i la M. Àngels em quedaven una mica més lluny i el Quique, tot i que estigui a la foto al meu costat, estava a l'altra punta. Em va saber greu no haver parlat més amb ell. Només ens vam bescanviar un parell o tres de comentaris.
Ostres. Gaire bé tothom està emparellat. Alguns naixements i divorcis es van conèixer al llarg de la nit. Com passen els anys. I tafaneries, un munt, pero no seré jo qui us les desvetlli. Espero que sigui cadascú qui vagi explicant les seves... o no. Amb el permís de l'Eva, em pren la llicència de penjar una foto dels que vàrem restar després del sopar. La Yolanda Vendrell ens va venir a veure però no va poder quedar a sopar amb nosaltres. Espero tornar-la a veure ben aviat. I fins aquí aquesta contribució que suposo no serà l'única.
7 comentaris:
Jo, Xavi, ¡qué curro! Molt bé, noi.
Ü
Xavi, ets fantàstic, com sempre!!! M'ha encantat el teu relat de la trobada "Vint anys després".
No ha estat res, m'ha fet molta il·lusió. Ara tindrem un espai per mantenir-nos en contacte.
Per cert, jo vull fotos familiars de nens i nenes petits, és a dir, de les vostres criatures. Alguns ja deuen ser força grans.
Ah, i a veure si la apareix alguna foto de quan encara estàvem al cole. Serà molt divertit veure com vam anar canviant amb els anys.
Que guai! ahir vaig trobar una altre foto de quan van estar a 8è al Tibidabo increïble , però cert, els "caretos" que tenim.
Intento penjar totes les fotos
petons x tots
Ep Iolanda, doncs si pots, penja-la. Bé, no sé si tens scanner.
xavi i companys,
primer felicitar-te doncs acabo de descobrir el blog, i per un cyber-boina com jo és realment sorprenent les possibilitat d' això, però ja agafaré al Víctor per banda per donar-me un curset accelerat per poder aportar alguna cosa.
una abraçada a tots/es!!
Hola a todos!!!
Espero que me perdoneis, pero como siempre, yo me expreso bastante mejor en castellano, pero que no renuncio a mis raices, aunque ya no viva por terres catalanes!
Víctor ya me explicó la última vez que estuve en BCN que se estaba preparando algo grande... y no teneis ni idea de lo que me ha dolido no haber estado allí con todos vosotros, más aún después de haber visto las fotos y el peazo blog del Xavi (simplemente genial, y me atrevo a decir que necesario para los que no nos da corte hablar con los amigos que deberían ser para siempre).
Supongo que Víctor ya os habrá puesto un poco al corriente de mi vida, ahora mismo hace unos 3 meses que me he ido a trabajar a la negra África, a Guinea Ecuatorial, y pocas opciones voy a tener para veros en la próxima trobada, pero aún así quiero que, cuando tengais otra fecha, me lo digas lo antes posible, que aré lo imposible por estar con vosotros. Un beso muy fuerte a todos!
Publica un comentari a l'entrada